.jpg)
Nens de l'Alemanya Nazi
Durant el règim nazi a Alemanya, l'adoctrinament va ser una eina essencial per consolidar el poder d'Adolf Hitler i promoure la ideologia del Tercer Reich ja des de la infantesa. Un dels mecanismes clau va ser la reforma del sistema educatiu. Els nazis van introduir un currículum que emfatitzava la supremacia de la raça ària, la glorificació del règim i l'odi cap als jueus i altres grups minoritaris considerats indesitjables. Els textos escolars van ser revisats per alinear l'ensenyament amb la ideologia, i els mestres van ser obligats a adherir-se a aquests principis. La joventut també va ser objecte d'adoctrinament a través d'organitzacions com la Joventut Hitleriana, que promovia valors nazis i entrenava els joves per esdevenir futurs soldats. La propaganda nazi, difosa a través de mitjans com la premsa, el cinema i la ràdio, reforçava aquests missatges i deshumanitzava els enemics de l'Estat. Aquest adoctrinament sistemàtic va ajudar a crear un ambient de conformitat i lleialtat cap al règim, facilitant la persecució dels opositors i la implementació de polítiques extremes contra determinats col·lectius.
ARTICLE 26/2: L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.
Nen a l'aula (Senegal)
L'educació no s'ha de limitar a l'adquisició de coneixements acadèmics, sinó que també ha d'incloure el creixement emocional, social i moral dels individus. Segons els estudis, els programes educatius que fomenten el diàleg intercultural i l'educació en drets humans contribueixen a la construcció de societats més justes i pacífiques. En les darreres dècades s'han desenvolupat currículums educatius que integren aquests principis i promouen la diversitat com un valor, fet que ha enfortit el respecte mutu entre diferents grups, reduint els comportaments violents i els conflictes ètnics, i millorant la convivència i la cohesió social. No obstant això, malgrat que l'educació en drets humans és obligatòria en aproximadament el 75% dels països europeus, la profunditat i la qualitat del seu ensenyament no és uniforme. Algunes escoles la integren de manera integal, mentre que altres l'aborden només de manera superficial.
“ Només el 55% dels països han incorporat l'educació per a la ciutadania global,
i només el 39% dels mestres han rebut capacitació
— UNESCO
Els desafiaments persisteixen. En molts països autoritaris, l'educació promou ideologies exclusivistes i discriminatòries que suposen la supressió de la llibertat de pensament i la persecució de grups minoritaris, provocant divisions i desigualtats dins de la societat. En àrees afectades per conflictes armats i crisis humanitàries, l'educació sobre drets humans és limitada o fins i tot inexistent, fet que perpetua els cicles de violència i abusos contra els drets humans, especialment entre els grups més vulnerables com els nens soldats, les dones o les persones desplaçades.
