Nenes i nens (Cambodja)
Els drets humans corresponen a qualsevol persona pel simple fet de la seva condició humana, amb independència del seu origen ètnic, racial, religiós, cultural o qualsevol altre particularitat. Es basen en la idea de la dignitat inherent en tot ésser humà i són essencials per promoure societats justes, inclusives i pacífiques. Si bé la protecció dels drets propis és fonamental, aquests s'han d'exercir amb un sentit de responsabilitat compartida, de manera que contribueixin al benestar col·lectiu. És per això que els drets comporten alhora deures: el deure del respecte, el de la tolerància, el de contribuir al bé comú, el de protegir el medi ambient... El desenvolupament ple de la personalitat humana no es pot aconseguir sense el reconeixement dels deures cap a la societat en què un viu.
“ Els drets que no estan basats en el compliment d'un deure són simples privilegis
— Mahatma Gandhi
En l'exercici dels drets i les llibertats individuals és necessari establir limitacions per garantir el respecte dels drets dels altres i de la societat en general. En molts països democràtics s'estableixen lleis que regulen l'exercici de la llibertat d'expressió, protegeixen els treballadors davant dels empresaris o vetllen pel dret a la intimitat dels individus, entre altres. Limitacions com aquestes tenen com a únic objectiu assegurar el reconeixement i el respecte dels drets del conjunt.
ARTICLE 29/1: Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.
Una dona somriu (Etiòpìa)
Tot i que les lleis contribueixen positivament al benestar general, quan no s'apliquen conforme als principis de justícia i democràcia comporten la violació sistemàtica dels drets humans. Les lleis no sempre són justes. Les lleis de segregació racial als Estats Units prèvies a la dècada de 1960, per bé que eren lleis, promovien la discriminació, la desigualtat i la injustícia social, negant a certs grups els seus drets humans fonamentals sota el pretext de mantenir l'ordre i la moral. En l'actualitat, els règims autoritaris utilitzen lleis arbitràries, imposant restriccions a la llibertat de premsa, reprimint la dissidència o limitant la transparència i el debat públic necessari en una societat democràtica. Alguns governs, al·legant qüestions de seguretat, utilitzen programes de vigilància sense justificació legal, violant el dret a la privacitat i altres llibertats individuals.
Si convenim que és necessari establir restriccions per protegir els drets col·lectius i la seguretat pública, cal aplicar-les de manera que no comprometin les llibertats fonamentals ni promoguin la discriminació o l'opressió. L'aplicació justa i equitativa de les lleis és essencial per garantir el respecte universal dels drets humans en qualsevol societat democràtica, d'acord amb l'article 29 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
ARTICLE 29/2: En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica
ARTICLE 29/3: Aquests drets i llibertats no poden, en cap cas, ser exercits en oposició als propòsits i principis de les Nacions Unides.
