Gerry Conlon el dia del seu alliberament
El 5 d'octubre de 1974, a dos pubs a Guildford, Anglaterra, van explotar dues bombes causant cinc morts i desenes de ferits. Gerry Conlon, juntament amb Paul Hill, Carole Richardson i Paddy Armstrong, coneguts com els Quatre de Guildford, van ser arrestats, acusats dels atemptats i condemnats a cadena perpètua per un tribunal. Durant molts anys, Gerry Conlon i el seu pare, Giuseppe —qui també va ser arrestat i condemnat, i que moriria a la presó— van lluitar incansablement per tal de provar la seva innocència. Durant el procés es va descobrir que la policia havia manipulat i ocultat proves, que s'havien utilitzat testimonis falsos i que les confessions havien estat obtingudes sota coacció. El 1989, després de quinze anys entre reixes, els Quatre de Guildford van ser exonerats pel Tribunal d'Apel·lacions. El cas va ser immortalitzat en la pel·lícula "En el nom del pare". La història dels Quatre de Guildford és un exemple tràgic de la violació de la presumpció d'innocència i posa de manifest la necessitat de la vigilància constant de la integritat dels sistemes judicials.
ARTICLE 11: Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen sercomesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposaràcap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte
Gerry Conlon el dia del seu alliberament
L'article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix dos principis fonamentals de la justícia penal: la presumpció d'innocència i la no retroactivitat de les lleis penals. No obstant això, sovint, la cobertura mediàtica sensacionalista influeix en l'opinió pública i els tribunals, i les persones acusades són tractades com a culpables abans que s'hagi fet un judici just. En molts casos, aquesta pressió comporta que els acusats es mantinguin en presó preventiva fins a la realització del judici. A Europa, la durada mitjana dels processos judicials penals és de vuit mesos, però en països amb sistemes judicials més lents, els processos poden allargar-se diversos anys. En els darrers anys, diversos països han implementat reformes per assegurar judicis justos i ràpids. A la Unió Europea, l'adopció del Conveni Europeu de Drets Humans ha fet que més del 95% dels països membres revisin i actualitzin les seves lleis per assegurar el respecte per la legalitat.
“ Als països amb sistemes judicials consolidats,
la presumpció d'innocència és respectada en més del 90% dels casos
— Open Society Foundations
Tot i això, en alguns països, la manca de presumpció d'innocència i l'aplicació de lleis de manera retroactiva comporta injustícies i violacions de drets. Un estudi de la Comissió Interamericana de Drets Humans va concloure que només el 50% dels ciutadans creuen que els sistemes judicials respecten plenament la presumpció d'innocència. A països com el Brasil, el 40% dels presos estan en detenció preventiva, violant aquest principi. D'altra banda, en molts règims autoritaris o dictatorials, la justícia és utilitzada per perseguir dissidents i opositors. Els judicis sovint no tenen garanties i conclouen amb condemnes injustes basades en motivacions polítiques més que no pas en proves clares, contravenint l'article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
