Protesta de les Sufragistes a Londres (Anglaterra)
La consolidació dels drets polítics de les dones ha estat un procés de resistència i de lluita per la igualtat, protagonitzada per activistes valentes que van tenir el coratge de desafiar les normes establertes. És el cas de les Sufragistes, un grup de dones que es van rebel·lar pel dret a vot a l'Anglaterra de principis del segle XX. Liderades per figures com Emmeline Pankhurst i les seves filles, aquest grup de dones, membres de la Unió Social i Política de Dones, van patir arrestos, empresonaments i vagues de fam, desafiant una societat que feia molt de temps que les ignorava. Finalment, el 1918, després d'anys d'intenses protestes, es va aprovar la Representation of the People Act, que atorgava el dret al vot a les dones majors de trenta anys que complien certs requisits de propietat. El 1928, l'Equal Franchise Act va estendre el dret al vot a totes les dones majors de vint-i-un anys, en igualtat de condicions amb els homes. El moviment de les Sufragistes va establir les bases per a futures demandes d'igualtat en altres àmbits i en altres països.
ARTICLE 21/1: Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.
.jpg)
Protesta de les Sufragistes a Londres (Anglaterra)
L'article 21.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans posa de manifest la importància d'un dels components essencials de qualsevol societat justa: la participació política. En la història recent, la implementació d'aquest dret ha experimentat transformacions significatives. A Europa, la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i la posterior dissolució de la Unió Soviètica van obrir el camí perquè molts països de l'òrbita soviètica adoptessin sistemes polítics democràtics i participatius. A Amèrica Llatina, les protestes i mobilitzacions populars a països en dictadura, com Xile i Argentina, van conduir a la restauració d'eleccions lliures i justes, permetent als ciutadans triar els seus líders i participar en la conformació del seu govern. A Sud-Àfrica, la participació electoral entre la població negra ha augmentat significativament des de la fi de l'apartheid, arribant al 79% en les eleccions de 2019. En molts països, l'observació internacional ha ajudat a augmentar la transparència i la confiança en les eleccions.
En l'àmbit mundial, la taxa mitjana de participació electoral a les eleccions nacionals va ser del 66% el 2022. La xifra varia considerablement entre països, amb alguns que presenten taxes superiors al 90%, com Austràlia, i altres amb menys del 50%, com els Estats Units.
“ A Europa, la participació mitjana en les eleccions és del 72%
— Eurobaròmetre
Tot i el reconeixement global d'aquest dret, encara hi ha barreres significatives per a la participació política plena i equitativa en alguns països, que perpetuen l'exclusió i la desigualtat, inclosa la repressió, la manipulació electoral o la discriminació de minories. Els règims autoritaris i les dictadures restringeixen o suprimeixen el dret dels ciutadans a participar en la presa de decisions polítiques, i les manifestacions pacífiques són reprimides violentament per les autoritats, com les protestes estudiantils de 1989 a la Plaça Tiananmen de Beijing, a la Xina, que van ser brutalment dispersades per l'exèrcit amb un nombre desconegut de morts i detencions. Similarment, a Corea del Nord i altres estats autoritaris, les eleccions són controlades i manipulades pel govern per mantenir el poder polític.
“ Almenys el 30% dels països tenen lleis que restringeixen la participació política de minories ètniques i altres grups
— Human Rights Watch
D'altra banda, en alguns països aparentment democràtics s'han documentat casos de frau electoral i manipulació per mantenir el control polític i el poder. La corrupció i la manca de transparència erosionen la credibilitat dels processos electorals, desincentivant la participació ciutadana i posant en dubte la legitimitat dels resultats i la qualitat de les democràcies.
Seu electoral (Bolívia)
