.jpg)
Edward Snowden
Edward Snowden, un antic contractista de l'Agència de Seguretat Nacional, va esdevenir mundialment famós el 2013 quan va filtrar milers de documents als periodistes, revelant que el govern dels Estats Units estava duent a terme una vigilància massiva il·legal de ciutadans nord-americans i estrangers, inclosos els seus registres telefònics i el seguiment de l'activitat a Internet. Aquestes revelacions van visibilitzar fins a quin punt les agències governamentals podien interceptar i analitzar comunicacions privades sense ordres judicials, i van provocar un debat global sobre la privacitat, la seguretat i els límits del poder governamental, d'acord amb l'article 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tement ser processat en virtut de la Llei d'Espionatge, Snowden va fugir a Hong Kong i després a Rússia, on se li va concedir asil. El debat sobre les seves accions —elogiades per uns, criticades per altres— continua latent, amb alguns advocant pel seu indult, i altres reclamant el seu processament per posar en perill la seguretat nacional.
ARTICLE 12: Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Cabina telefònica de Medellin (Colòmbia)
La privacitat és una condició imprescindible per a la llibertat individual. No obstant això, amb l'aparició de les xarxes socials i l'expansió de la tecnologia, la recopilació massiva de dades personals amb finalitats polítiques o lucratives han revelat profundes vulnerabilitats en la protecció de la vida privada de les persones. Un dels casos més sonats fou l'escàndol de Cambridge Analytica, que el 2018 va afectar més de 87 milions d'usuaris de Facebook, les dades dels quals van ser utilitzades sense el seu consentiment per fer guanyar Trump les eleccions.
En resposta a aquest context emergent s'han implementat lleis i regulacions estrictes per protegir les dades personals. Fins al 2020, més de 120 països han adoptat algun tipus de legislació de protecció de dades, encara que la seva efectivitat varia àmpliament. A la Unió Europea, el 2018 es va implementar el Reglament General de Protecció de Dades, una de les regulacions més estrictes del món, garantint que els ciutadans de la UE mantinguin el control sobre la seva informació personal i establint fortes sancions per a les empreses que violin aquesta normativa.
“ El 2020, el 75% de les empreses a la UE han pres mesures per complir amb el RGPD
— Comissió Europea
Tot i les regulacions, hi ha nombrosos exemples que subratllen la necessitat contínua de vigilància i defensa d'aquest dret, i més, tenint en compte que la ràpida evolució tecnològica supera la capacitat de molts sistemes legals per oferir protecció efectiva. Les bretxes de seguretat i els ciberatacs permanents posen en risc la seguretat i la informació personal sensible de les persones. En aquest context, segons una enquesta global d'Ipsos, el 80% dels enquestats no confia que els governs i les empreses siguin capaces de protegir adequadament les seves dades personals.
“ Hi ha un ciberatac cada 39 segons
— Universitat de Maryland
“ El 2019 es van detectar més de 9.600 milions de correus electrònics maliciosos
— Symantec
D'altra banda, la vigilància omnipresent per part d'alguns governs ha erosionat considerablement la privacitat individual. Human Rights Watch assenyala que en alguns països com la Xina o Rússia s'han reportat nombrosos casos d'accés il·legal a domicilis per part de les autoritats sense ordre judicial. Reporters Sense Fronteres denuncia que a països com Turquia o l'Aràbia Saudita, hi ha nombrosos casos documentats de violació de la correspondència de periodistes i opositors polítics, i un informe d'Amnesty International conclou que 25 països han utilitzat programari d'espionatge per monitorar periodistes, activistes i defensors de drets humans. Davant el perill del terrorisme, els governs justifiquen la vigilància massiva i les ingerències en la privacitat en favor de la seguretat nacional. Aquest equilibri entre seguretat i privacitat és una font constant de debat i de tensió.
“ Més de 40 països han implementat programes de vigilància massiva
i recullen dades sense consentiment dels ciutadans
— Privacy International
