.jpg)
Mahatma Gandhi
Mahatma Gandhi, líder del moviment d'independència de l'Índia, és recordat pels seus mètodes de resistència no violenta i desobediència civil. Al llarg de la seva vida, va organitzar i va participar en nombroses protestes contra el domini britànic, cosa que va comportar-li múltiples detencions. Una de les protestes més significatives va ser la Marxa de la Sal de 1930, on Gandhi i milers de seguidors van caminar 240 milles per produir sal desafiant el monopoli britànic sobre la seva producció i venda. La marxa va culminar amb la detenció de Gandhi i més de 60.000 seguidors. Una altra detenció notable va ocórrer el 1942, durant el Moviment Quit India, on Gandhi va demanar la fi immediata del domini britànic. Aquesta campanya de desobediència civil va comportar una resposta violenta per part de les autoritats britàniques i Gandhi, juntament amb altres líders del Congrés Nacional Indi, fou detingut. Va romandre a la presó fins a 1944, quan va ser alliberat a causa de problemes de salut.
Les detencions de Gandhi —els seus biògrafs en compten fins a 13—, no només van subratllar el seu compromís amb la no-violència i la resistència pacífica, sinó que també van amplificar el suport popular i van atraure l'atenció internacional cap a la lluita per la independència de l'Índia, que finalment tindria lloc el 1947. La seva filosofia i els seus mètodes van inspirar líders i moviments de drets civils a tot el món, incloent-hi Martin Luther King Jr. als Estats Units, o Nelson Mandela a Sud-àfrica. Fou assassinat el 30 de gener de 1948 per un nacionalista hindú que el considerava massa conciliador cap als musulmans. Gandhi és recordat com un símbol de la lluita per la llibertat i els drets humans, i el seu llegat de no-violència i resistència pacífica continua inspirant moviments socials i polítics a tot el món.
ARTICLE 9: Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament
Antidisturbis d'Arequipa (Perú)
El dret a no ser privat arbitràriament de llibertat ha estat enfortit a través de tractats i convenis internacionals com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, ratificada per 63 països, que compromet els signants a prendre mesures per prevenir i sancionar pràctiques com les detencions arbitràries o les desaparicions. Institucions com la Cort Interamericana de Drets Humans i el Tribunal Europeu de Drets Humans han desenvolupat una rica jurisprudència al voltant d'aquest dret, establint estàndards sobre allò que constitueix una detenció arbitrària. A més a més, organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch documenten i publiquen informes regularment, pressionant els governs perquè respectin les seves obligacions internacionals. Tot i la seva prohibició, la detenció arbitrària continua sent una pràctica a moltes parts del món.
“ El 2019, fins a 32 països van ser assenyalats per pràctiques de detenció arbitrària
— Comitè de Drets Humans de l'ONU
En països autoritaris, els opositors polítics i els ciutadans que protesten contra el règim són detinguts sense judici just, sovint sota càrrecs falsos o exagerats. És prou conegut el cas de l'opositor rus Alexei Navalny. Segons Reporters Sense Fronteres, el 2020, hi havia 387 periodistes detinguts arbitràriament a tot el món, un augment del 12% en comparació de l'any anterior. La detenció de periodistes és una tàctica utilitzada per molts governs per silenciar els opositors polítics i la llibertat d'expressió. A la Xina també s'han reportat detencions arbitràries de milions de uigurs i altres minories ètniques, internats de manera forçada en camps anomenats de reeducació. En molts països occidentals, els immigrants i sol·licitants d'asil són detinguts de manera arbitrària i sense les garanties adequades, contravenint l'article 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Ciutadans uigurs en un camp de reeducació xinès (Human Rights Watch)
