La Inquisició Espanyola
La Inquisició Espanyola va ser una institució establerta el 1478 pels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, amb l'objectiu de mantenir l'ortodòxia catòlica als seus regnes i consolidar el seu poder polític. La Inquisició limitava severament la llibertat de pensament i religió a Espanya i els seus territoris, obligant els fidels de les minories religioses a renunciar a les seves creences, i castigant els conversos sospitosos de practicar les seves religions en secret. Els acusats eren sotmesos a tortures per obtenir confessions, i a judicis sense les garanties adequades. Els que eren declarats culpables d'heretgia s'enfrontaven a penes severes, incloent-hi l'execució a la foguera en actes públics anomenats "autos de fe".
La Inquisició Espanyola va tenir un impacte profund en la societat. Va generar un clima de por i desconfiança, i va comportar la persecució de milers de jueus, musulmans, protestants, erasmistes, místics i qualsevol altre que es desviés de l'ortodòxia catòlica. També va tenir conseqüències per a la cultura i l'economia, ja que l'expulsió de jueus i musulmans va privar Espanya de comunitats econòmicament actives i culturalment riques. La Inquisició va ser oficialment abolida el 1834 durant el regnat d'Isabel II, posant fi a més de tres segles de persecució religiosa institucionalitzada.
ARTICLE 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
La Inquisició Espanyola
La llibertat de pensament, de consciència i de religió és fonamental per a la dignitat humana, permetent a les persones formar i expressar les seves pròpies idees i creences sense coerció. En el món d'avui, molts països han aconseguit altes cotes de respecte i protecció per a la llibertat religiosa; en països predominantment cristians i budistes, les religions minoritàries com l'Islam o l'Hinduisme estan experimentant un creixement significatiu. Tot i els avenços, el manteniment de la coexistència pacífica, les restriccions o les persecucions continuen sent una realitat preocupant en moltes societats. El 2019, el 27% dels països al món eren considerats "societats d'alta restricció religiosa" on la llibertat de creences està severament restringida.
“ El 40% de la població mundial viu en països d'alta restricció religiosa
— Pew Research Center
Els conflictes basats en les discrepàncies religioses continuen sent una font important de violència i discriminació. A Europa i Amèrica del Nord, l'antisemitisme i la islamofòbia són problemes creixents. Segons l'informe World Watch List 2024, més de 360 milions de cristians pateixen alts nivells de persecució per la seva fe en països com l'Afganistan, Corea del Nord o Somàlia. En conflictes com el de Síria i el Iemen, els extremismes i els fanatismes han comportat la persecució de minories religioses. A la Xina, més d'1.5 milions de musulmans uigurs estan internats en camps de detenció, i també s'han documentat violacions greus de drets a Myanmar contra els musulmans rohingya, incloent-hi el desplaçament forçat i la violència sistemàtica, contravenint els principis inclosos en l'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
