Psique i Eros (Louis Jean François Lagrenée)
Diu el mite que fa molts anys hi havia un rei que tenia tres filles. Totes tres eren bellíssimes, però la bellesa de la menor, Psique, era sobrehumana. Fins al punt que de tot arreu s'acostava gent per admirar-la, com si fos una reencarnació de la deessa Afrodita. Aquesta, gelosa, va encomanar al seu fill Eros, déu de l'amor, que intercedís per posar fi a l'ofensa. Segons el pla, Eros havia de llençar-li una fletxa perquè la noia s'enamorés de l'home més horrible que pogués existir. Però just quan era davant de la noia, es va clavar una de les puntes accidentalment i fou ell qui se'n va enamorar. Molts reptes i obstacles, van posar a prova l'amor, i l'amor va resistir. Llavors Eros va enfilar-se a l'Olimp per superar el darrer obstacle, el més dificultós: demanar a Zeus permís per casar-s'hi, encara que ell fos un déu i ella mortal. Zeus, commogut pel seu amor sincer i virtuós, va atorgar la immortalitat a Psique i va autoritzar el casament que, segons s'explica, duraria per sempre.
ARTICLE 16/1: Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
Al llarg de la història, moltes lleis han prohibit o restringit el matrimoni entre persones de diferents races o ètnies,. Altres lleis han menystingut els drets de les esposes en relació als drets dels marits, o han prohibit explícitament les relacions entre persones del mateix sexe. Al llarg del segle XX i fins avui, molts països han experimentat avenços en termes de drets en el matrimoni, incloent-hi el reconeixement del divorci o la igualtat pel que fa a la propietat, l'herència o la presa de decisions. També hi ha hagut un moviment global cap al reconeixement del matrimoni entre persones del mateix sexe.
No obstant això, encara ara, en moltes cultures, les lleis i les tradicions continuen discriminant les dones, que pateixen greuges com la manca d'autonomia per prendre decisions o el seu rol secundari en la parella. En molts països de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord, les dones necessiten el consentiment d'un tutor masculí per casar-se. En d'altres, els homes es poden divorciar unilateralment, mentre que les dones han de passar per processos judicials perllongats i complexos. Aquestes restriccions soscaven la dignitat i l'autonomia de les dones, limitant les seves opcions vitals i perpetuant les desigualtats. Altres exemples inclouen pràctiques de matrimoni infantil forçat, o els matrimonis arranjats sense el consentiment lliure i informat dels protagonistes.
Núvia Karo adolescent preparant-se per la cerimònia (Etiòpia)
