Disturbis durant la vaga de La Canadenca (Barcelona, 1919)
Durant la Revolució Industrial a Europa i Amèrica del Nord, milions de treballadors, inclosos homes, dones i nens, patien condicions laborals extremadament dures en fàbriques i mines, amb jornades de treball prolongades, salaris baixos, sense accés a drets laborals bàsics com descansos regulars o protecció contra els accidents laborals. Aquesta explotació va impulsar moviments, vagues i protestes amb l'objectiu de millorar les condicions de treball. Una d'aquestes vagues fou la de La Canadenca, considerada un punt d'inflexió en el reconeixement dels drets laborals dels treballadors.
La vaga va començar el 5 de febrer de 1919 a l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, coneguda popularment com "la canadenca", una companyia hidroelèctrica de capital canadenc amb seu a Barcelona. Els treballadors exigien millores en els seus salaris i en les condicions de treball. La resposta de l'empresa va ser acomiadar alguns dels líders sindicals, la qual cosa va provocar una reacció en cadena i una escalada de les protestes que es van estendre ràpidament a altres sectors i empreses, convertint-se finalment en una vaga general a tot Catalunya. Durant els quaranta-quatre dies que va durar, l'activitat econòmica al país es va veure greument afectada. La manca de subministrament elèctric va paralitzar la indústria, el transport i altres serveis essencials. Davant de l'impacte, el govern espanyol es va veure abocat a cedir a algunes de les demandes dels manifestants. El resultat més significatiu va ser la jornada laboral de vuit hores, que va ser reconeguda oficialment pel govern el 3 d'abril de 1919, fet que va convertir Espanya en un dels primers països del món en adoptar aquesta mesura.
ARTICLE 23/1: Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
Protestes durant la vaga de La Canadenca (Barcelona, 1919)
En els darrers dos segles, milers de protestes i mobilitzacions han aconseguit millorar gradualment les condicions de treball i la seguretat dels treballadors. Avui, als països de l'OCDE, el 80% dels treballadors aturats reben algun tipus d'ajut econòmic. Tot i els avenços notables, sis de cada deu treballadors al món ocupen llocs de treball informals, sense accés a protecció social, i continuen patint llargues jornades laborals, salaris baixos i condicions de treball precàries, sobretot en sectors com l'agricultura, la mineria o el treball domèstic. El treball infantil i el treball forçós també són problemes greus, especialment en països en desenvolupament, on la pressió econòmica empeny els pares a fer treballar els seus fills posant en risc la salut, el benestar o, fins i tot, la vida dels menors.
“ Als països en desenvolupament, el 70% dels treballadors
estan empleats en el sector informal
— Organització Internacional del Treball
La globalització ha tingut efectes en els drets laborals. D'una banda, la competència entre països suposa una carrera a la baixa en termes de salaris i condicions de treball, amb empreses traslladant-se a països amb regulacions laborals més laxes i costos més competitius, De l'altra, tot i que la robòtica o les tecnologies incrementen la productivitat i creen nous tipus d'ocupació, també poden desplaçar treballadors i augmentar les desigualtats, empenyent moltes persones —sobretot joves— a l'atur. En alguns països, la desocupació juvenil és especialment alta. A més a més, l'aparició de noves formes de treball presenta desafiaments afegits. Els treballadors temporals o freelance sovint no disposen dels drets i beneficis laborals tradicionals, com la seguretat en l'ocupació, les prestacions o la protecció sindical. La proliferació del treball remot planteja el repte de garantir condicions de treball justes, jornades de treball raonables i el dret a desconnectar.
“ El 2022, la taxa global de desocupació va ser del 6,2%
— Organització Internacional del Treball
Obrers de la construcció (Barcelona)
