El SEAT 600
El SEAT 600, conegut popularment com "el 600", es va convertir en un símbol icònic de l'Espanya dels anys 60 i 70, especialment durant la dictadura franquista. Llançat al mercat el 1957, va ser essencial per a la motorització de les classes treballadores i mitjanes espanyoles, representant un canvi significatiu en la mobilitat i l'estil de vida de la població. El 600 era assequible, compacte i econòmic, cosa que el va fer extremadament popular, ja que no només facilitava els desplaçaments diaris, sinó que també permetia que moltes famílies poguessin gaudir de les vacances pagades, un dret recentment consolidat. Les carreteres espanyoles van començar a omplir-se d'aquests petits cotxes que transportaven famílies senceres a destins com Benidorm, contribuint a l'auge del turisme intern. El SEAT 600 també va ser un símbol de la incipient modernització i desenvolupament econòmic que el règim dictatorial intentava projectar. A través del Pla d'Estabilització del 1959 i la posterior industrialització, el 600 esdevingué un emblema del progrés i de l'accés a béns de consum per a un ampli sector de la població.
ARTICLE 24: Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Auge turístic de Benidorm durant els anys 60
Durant la Revolució Industrial, els treballadors a les fàbriques patien condicions laborals extremadament dures, amb jornades de treball prolongades, condicions perilloses i cap protecció legal. Aquesta explotació va marcar un període fosc de la història laboral i va suposar l'aparició de moviments socials i reformes legislatives per millorar les condicions dels treballadors. Al llarg del segle XX, diversos països europeus van començar a implementar lleis que garantien vacances pagades i descansos intersetmanals per als treballadors, reconeixent el descans i el gaudi del temps lliure com un dret essencial per al benestar. Aquestes mesures, adoptades per molts països com una pràctica estàndard, no només han permès als treballadors recuperar-se, sinó que també han contribuït a frenar l'absentisme, a reduir el risc d'accidents i a millorar la productivitat laboral.
“ El 64% dels països del món garanteixen almenys un dia complet de descans setmanal
— Organització Internacional del Treball
Tot i que molts països han adoptat mesures per garantir el descans dels treballadors, hi ha disparitats significatives en la seva implementació. A l'Índia, per exemple, només el 28% dels treballadors informals tenen dret a vacances pagades. D'altra banda, en alguns països hi ha una cultura que glorifica el treball excessiu, cosa que comporta llargues jornades laborals i manca de temps per al descans i l'oci. Al Japó, encara que legalment s'atorguen vint dies de vacances pagades cada any, els empleats només en gasten deu. En moltes feines, el teletreball i la pressió per complir amb terminis ajustats esborra els límits entre la jornada laboral i la vida personal, cosa que dificulta la desconnexió i afecta negativament la salut física i mental dels treballadors. A més a més, les dones sovint tenen menys accés a descansos adequats i temps lliure a causa de la manca de polítiques de comciliació familiar i la càrrega addicional del treball domèstic no remunerat que soporten.
“ De mitjana, les dones dediquen 4,1 hores diàries a tasques domèstiques;
els homes en dediquen 1,7
— OCDE
