L'avi (Barcelona)
En els darrers anys, Catalunya ha experimentat retallades significatives en l'àmbit del benestar social que han impactat diversos serveis i prestacions destinades a donar suport a les persones en situació de vulnerabilitat. Un dels exemples més notables és la reducció de les ajudes per a la dependència. En el passat, hi havia més serveis d'atenció domiciliària i residències per a gent gran o amb discapacitats. Amb les polítiques d'austeritat, sovint imposades per la Unió Europea, molts d'aquests serveis s'han vist reduïts o eliminats, cosa que ha comportat un augment de les llistes d'espera i una càrrega més gran per a les famílies. També s'ha produït una disminució dels subsidis econòmics destinats a les famílies amb ingressos baixos, com el ajuts a la infància o la renda mínima d'inserció. Les retallades han generat preocupació entre la població i crítiques d'organitzacions socials que denuncien que les polítiques d'austeritat no són compatibles amb l'Estat del Benestar.
ARTICLE 25/1: Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
L'àvia (Barcelona)
L'aplicació de l'article 25.1 de la Declaració de Drets Humans implica que els Estats han d'establir sistemes de seguretat social robustos que proporcionin als ciutadans els serveis i recursos necessaris per viure amb dignitat i desenvolupar-se plenament. Al llarg de la història, hi ha hagut avenços significatius en polítiques socials que han millorat les condicions de vida de milions de persones, sobretot de grups vulnerables com els infants, les persones grans, les persones amb discapacitat o les persones en situació d'exclusió. Tot i els avenços, persisteixen desafiaments significatius, especialment en regions on la pobresa i la manca de recursos limiten la capacitat dels Estats per proporcionar un nivell de vida adequat per a tots els seus ciutadans.
“ A Europa, el 97% de la població té accés a serveis bàsics de salut;
a l'Àfrica subsahariana, només el 40%
— UNDP
A molts països de l'Àfrica subsahariana i parts d'Àsia hi ha una manca generalitzada d'accés als serveis bàsics de salut, educació o habitatge. A escala global, prop de 828 milions de persones —el 10,5% de la població mundial— estan subalimentades, i més de 2.200 milions —el 29%— no tenen accés a serveis d'aigua potable gestionats de manera segura. Gairebé totes les grans ciutats amaguen bosses de pobresa i desigualtat, amb milions de persones vivint en condicions precàries: més de 1.600 milions de persones no disposen d'un habitatge adequat, i una de cada vuit viu en assentaments informals o barris marginals.
Porteria del barri del Raval (Barcelona)
