El judici de Nuremberg (Alemanya)
El 1935, a l'Alemanya nazi, les Lleis de Nuremberg van ser promulgades per desposseir els jueus dels seus drets civils i legals. Aquestes lleis prohibien els matrimonis i les relacions sexuals entre jueus i alemanys, i desposseïen els jueus de la ciutadania alemanya i de molts altres drets bàsics, creant ciutadans de primera i de segona. Van ser un pilar fonamental del marc legal que va portar a la persecució i al genocidi de milions de jueus durant l'Holocaust.
Una dècada més tard, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els líders nazis responsables d'aquestes atrocitats van ser jutjats públicament per les seves accions davant un tribunal internacional imparcial. El lloc escollit per celebrar-hi el judici, pel seu simbolisme, fou la mateixa ciutat de Nuremberg, en un procés conegut com Els Judicis de Nuremberg (1945-1946). Aquests judicis van establir precedents importants en el dret internacional, demostrant que fins i tot els líders més poderosos, sense importar el rang o el poder, no estaven per sobre de la llei. Tothom, independentment de la seva posició o autoritat, és responsable de les seves accions.
ARTICLE 7: Tothom és igual davant la llei i té dret, sense cap distinció, a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
El judici de Nuremberg (Alemanya)
El principi d'igualtat davant la llei és un pilar fonamental de l'estat de dret. Aquest principi garanteix que totes les persones, independentment del seu estatus, tenen els mateixos drets i estan subjectes a les mateixes lleis. Ningú no ha de ser exclòs o discriminat per cap motiu en l'accés a la protecció legal. No obstant això, hi ha nombrosos desafiaments contemporanis en la implementació i protecció d'aquest dret. En molts països, les persones de baixos ingressos tenen un accés limitat a la representació legal adequada. Les disparitats en el sistema de justícia afecten desproporcionadament les minories ètniques o racials. Als Estats Units, els afroamericans, tot i que només representen el 13% de la població, constitueixen el 40% de la població carcerària. A Israel, segons dades del Ministeri de Justícia, els ciutadans àrabs israelians tenen més probabilitats de rebre sentències més llargues que els jueus israelians pels mateixos delictes.
“ Les lleis han de protegir tothom, o no protegeixen ningú
— Thomas Jefferson
Molts altres col·lectius pateixen discriminacions i desigualtats davant la llei. Els immigrants i refugiats sovint enfronten dificultats en la protecció dels seus drets als països d'acollida, incloent-hi la manca d'accés als sistemes de justícia. En alguns llocs, la immigració irregular és criminalitzada, cosa que limita l'accés a la protecció legal i agreuja la situació de vulnerabilitat dels immigrants. També hi ha lleis que discriminen explícitament les persones basades en el seu gènere o orientació sexual. Només 28 països permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe, el 15% dels països del món, contravenint el principi d'igualtat davant la llei contingut a l'article 7 de la Declaració dels Drets Humans.
“ En 69 països encara es criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe,
amb penes que van des de multes fins a la pena de mort
― Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals
