Les mares de la Plaça de Maig
Durant les dècades de 1970 i 1980, diversos països llatinoamericans van patir dictadures militars ferotges que van practicar la desaparició forçada de dissidents. A Argentina, durant la "Guerra Sucia" (1976-1983), s'estima que unes 30.000 persones van ser segrestades, torturades i finalment assassinades pel règim militar. El 1977, les mares dels desapareguts van començar a congregar-se cada dijous a la Plaça de Maig de Buenos Aires, davant de la Casa Rosada, per exigir reparació pels crims. No obstant això, els tribunals nacionals van ser utilitzats per encobrir aquestes pràctiques i els crims van quedar impunes. Els mocadors blancs que les dones portaven al cap, simbolitzant els bolquers dels seus fills, han esdevingut un símbol de la lluita i resistència d'unes dones que han deixat un llegat perdurable en la defensa dels drets humans al món sencer.
ARTICLE 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
.jpg)
Les mares de la Plaça de Maig
Els tribunals han de jugar un paper essencial en la promoció i la protecció dels drets humans, a fi de permetre als individus buscar una reparació justa davant de les violacions dels seus drets. Malgrat els esforços, milions de persones víctimes de tortura, detencions arbitràries o discriminació pateixen dificultats importants d'accés als tribunals. Amnistia Internacional va concloure que, en més de 70 països, les víctimes de violacions de drets humans no poden accedir a recursos legals efectius. Segons Human Rights Watch, als països amb conflictes armats, menys del 5% de les víctimes de violacions de drets humans reben alguna forma de reparació o compensació, i la major part de delictes greus com els homicidis o les desaparicions forçades queden impunes. A molts països en desenvolupament, només el 20% de la població té accés adequat als tribunals i a recursos legals efectius.
“ Més de 5.000 milions de persones —el 67% de la població mundial—
tenen un accés limitat o nul a la justícia
— Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)
Les autoritats que imparteixen justícia han de ser imparcials i independents, capaces d'actuar sense influència dels governs o d'altres poders. No obstant això, el 2020, Transparència Internacional va denunciar que la corrupció en el sistema judicial és percebuda com un problema greu en més de 100 països. En alguns països, els tribunals no són veritablement independents i poden estar subjectes a pressions del govern o altres actors poderosos, comprometent la imparcialitat de les decisions judicials. Als països autocràtics, els tribunals són instruments polítics per perseguir opositors i restringir la llibertat d'expressió. Els judicis sovint no tenen garanties i resulten en condemnes injustes dissenyades amb la finalitat de mantenir el control del poder.
“ El 45% de les persones no confien en els seus sistemes judicials
per proporcionar justícia equitativa
— World Justice Project (WJP)
Balança (Etiòpia)
