La collita del blat (Anton Mauve)
En l'Europa medieval, el concepte de drets humans no existia en el sentit modern, però hi havia idees i pràctiques que van establir precedents importants per al desenvolupament posterior dels drets humans. El sistema feudal, que arribà a la seva culminació política durant els segles XI i XII, organitzava la societat en una jerarquia rígida on els drets i les obligacions dels individus depenien de la seva posició en aquesta jerarquia. Els senyors feudals tenien poder sobre els vassalls, i les dones tenien drets limitats en la majoria de comunitats. Una mostra d'aquesta visió fou la Magna Carta Libertatum, emesa per Joan I d'Anglaterra el 1215, que prometia la protecció dels drets eclesiàstics, la protecció dels barons davant la detenció il·legal, l'accés a la justícia immediata i limitacions de les tarifes feudals en favor de la Corona.
Durant aquest període, la influència de la religió, especialment del cristianisme va ser determinant. L'església catòlica, que tenia una influència dominant a l'Europa occidental, promovia la caritat, la dignitat humana i la protecció dels pobres i dels desemparats. Aquests conceptes eren importants, però s'aplicaven en un sistema feudal que mantenia una jerarquia social estricta. Al món islàmic, la llei Sharia, basada en l'Alcorà, establia un sistema de justícia i drets. Es promovien principis com la protecció dels orfes i les vídues, i la prohibició de la tortura.
“ No deixeu que l'odi per un poble us inciti a ser injustos.
Sigueu justos; això és més proper a la pietat
— Alcorà
.jpg)
Magna Carta Libertatum (Anglaterra, 1215)
L'Edat Moderna, que s'estén aproximadament des de finals del segle XV fins a finals del segle XVIII, va ser un període de grans canvis en la concepció i el desenvolupament dels drets humans, malgrat que els processos de colonització d'Amèrica i d'Àfrica van comportar grans abusos com l'explotació i l'esclavitud de les poblacions indígenes. El Renaixement, entre els segles XIV i XVII, va suposar el redescobriment del pensament clàssic i una valoració creixent de la dignitat humana. Humanistes com Erasme de Rotterdam i Tomàs Moro van emfatitzar la importància de l'educació i el potencial humà, fet que va contribuir a una consciència més gran dels drets individuals. Per la seva banda, la Reforma Protestant, iniciada per Martí Luter el 1517, va promoure la llibertat de consciència i l'autonomia individual, tot i que les guerres religioses que van seguir també van mostrar els límits reals d'aquesta llibertat. La Il·lustració, entre els segles XVII i XVIII, de la mà de filòsofs com John Locke, Voltaire, Rousseau o Montesquieu, va desenvolupar idees sobre els drets naturals i el contracte social.
Aquestes noves visions socials van quedar immortalitzades en diversos textos i documents que formen part de la història. Durant el segle XVII, a Anglaterra, la Declaració de Drets protegia els drets personals i patrimonials, i l'Acta d'Habeas Corpus prohibia les detencions sense ordre judicial. La Declaració d'Independència dels Estats Units, redactada el 1776 per Thomas Jefferson, proclamava que tots els homes són creats iguals i tenen drets inalienables a la vida i la llibertat. Una dècada més tard, a Europa, en els temps agitats de la Revolució Francesa, es redacta la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que establia els drets naturals i civils dels ciutadans francesos.
“ Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets.
Les distincions socials només poden basar-se en la utilitat comuna
— Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)
El segle XIX és un segle de lenta consolidació dels ideals proclamats per la Revolució Francesa. El liberalisme i el romanticisme tenen un pes específic en l'enfortiment de la llibertat dels individus, i les constitucions nacionals que es van creant la van incorporant. És també el segle de la Revolució Industrial, de les reivindicacions proletàries i del reconeixement del dret d'associació. Els moviments obrers emprenen la defensa dels drets humans des d'una perspectiva col·lectiva, de manera més àmplia, i apareixen noves teories socials —el socialisme, el marxisme i l'anarquisme— que tindran, a principis del segle següent, un gran protagonisme en la defensa dels drets i deures dels ciutadans.
En acabar la Segona Guerra Mundial es funda l'Organització de les Nacions Unides que, en resposta a les barbàries comeses durant la guerra, comença a treballar en un document que intenta, per primer cop en la història, limitar el poder dels estats en favor d'una universalització dels drets humans. El resultat és l'aprovació, el 1948, de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Declaració d'Independència dels Estats Units (1776)
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)
