Un dia de 1955, una dona afroamericana de nom Rosa Parks, es va negar a cedir el seu seient a un passatger blanc en un autobús a Montgomery, una ciutat d'Alabama. El seu acte de desobediència civil es va convertir en un catalitzador per al Moviment pels Drets Civils i va desencadenar un boicot als autobusos de la ciutat que va durar més d'un any. La protesta, massiva i pacífica, va tenir un gran impacte en la lluita contra la segregació racial als Estats Units. Va ser liderada per figures prominents com Martin Luther King Jr. i va concloure amb una sentència de la Cort Suprema que va declarar inconstitucional la segregació als autobusos públics. Aquesta victòria legal va ser un primer pas fonamental en la protecció contra la discriminació racial al país.
ARTICLE 2: Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
Martin Luther King Jr.
Els moviments de drets civils han jugat un paper fonamental en la promoció de la igualtat i en la lluita contra la discriminació, impulsant canvis significatius a tot el món. Als Estats Units, el Moviment pels Drets Civils, a les dècades dels 50 i 60, va posar punt i final a la segregació racial, garantint la igualtat per als ciutadans afroamericans. Liderat per figures com Martin Luther King Jr, aquest moviment va aconseguir importants victòries com La Llei de Drets Civils de 1964, que va prohibir la discriminació en llocs públics, a les escoles o en l'àmbit laboral basada en la raça, el color, la religió, el sexe o l'origen. Un any més tard, la Llei de Dret al Vot va garantir el dret de vot per a tots els ciutadans, reafirmant el principi d'igualtat en allò relatiu als drets polítics.
Tot i els avenços, la implementació i el compliment de l'article 2 de la Declaració Universal varia significativament entre països i regions. Els governs autoritaris restringeixen les llibertats polítiques i civils de la població, i en alguns països persisteixen actituds que discriminen persones segons el gènere, la raça o l'ètnia. Segons els estudis, les comunitats indígenes tenen una esperança de vida fins a 20 anys menor que la resta de la població, i les persones desplaçades sovint no tenen accés als seus drets als països d'acollida. La manca d'accés equitatiu a serveis essencials com l'educació o la salut, o les desigualtats en l'àmbit laboral, limiten l'exercici de la resta de drets per a molts col·lectius.
“ Als Estats Units, l'ingrés de les famílies negres és el 60% del de les famílies blanques
― Cens dels EUA
Harlem, Nova York (EUA)
