Els drets culturals

Mural de Williamsburg, Nova York (EUA)

02:15 / Negra nit. Aprofitant el canvi de torn dels vigilants, una ombra carregada d’aerosols salta la tanca de les cotxeres. Diuen que la desgràcia fa néixer bons artistes, i a la perifèria de desgraciat tothom ho és una mica. En Pulp va començar a grafitar per cridar l'atenció de la noia del quiosc. D’un dia per l’altre, el quiosc va tancar i la noia va esfumar-se, però el vici no. Hi ha res més obsessiu que un vici, quan no se’n té més que un? Per sort hi ha vicis que són alhora virtuts. No és qüestió de fer-ho millor que els altres, sinó de fer-ho tan bé com sap, i només així és capaç d’anar descobrint qui és. El vigilant comença la ronda i en Pulp, d’un salt, desapareix a temps entre les teulades, enmig de la foscor. Les obres d’art no s'acaben. S'abandonen. 

Albaigés O. (2024). Des del balcó de la memòria. Editorial Claret.

“ La cultura és la memòria del poble, la consciència col·lectiva,
la manera de pensar i de viure
— Milan Kundera

Isabelle d'Este pintada (Tiziano)

Isabella d'Este (1474-1539) va ser una figura destacada del Renaixement italià. De família noble, el 1490, es va casar amb Francesco II Gonzaga, marquès de Màntua, i després de la mort del seu marit el 1519, va assumir un paper de lideratge del marquesat. Tot i que la major part del seu poder real era limitat, la seva influència política va ser notable, i la seva cort es va convertir en un referent artístic i cultural de l'època. Fou una gran defensora de músics, escriptors i artistes com Leonardo da Vinci, Rafael i Tiziano, i a través de la seva correspondència amb altres nobles, va promoure i impulsar els interessos culturals de la comunitat. Isabella d'Este va deixar un llegat durador com una figura clau del Renaixement. El seu mecenatge i suport a les arts va contribuir a definir el període, i la seva habilitat per navegar en la política de l'època va consolidar la seva reputació com una de les dones més influents del seu temps.

Mural de Williamsburg, Nova York (EUA)

Els drets culturals han evolucionat significativament al llarg de la història, reflectint canvis en les societats i en les percepcions sobre la importància de la cultura en la vida humana. En les civilitzacions antigues com l'egípcia, la mesopotàmica o la grega, es valorava l'expressió artística com a part integral de la vida social i religiosa. La cultura tenia un paper central en la preservació de la identitat col·lectiva. En l'Europa medieval, la cultura estava fortament influenciada per l'Església catòlica, que jugava un paper dominant en la producció i la preservació de l'art i la literatura. Les corts reials i els mecenes també exercien un paper important. Als segles XVIII i XIX, la Il·lustració va suposar una visió renovada de la raó, l'educació i el lliure pensament, promovent la democratització de l'accés al coneixement. Al segle XX, després de les dues guerres mundials, la comunitat internacional va reconèixer els drets culturals com a drets humans universals. 

Avui dia, els drets culturals abasten una àmplia diversitat d'aspectes, incloent-hi el dret a participar en la vida cultural, el dret a la llibertat artística o el dret a accedir i gaudir dels béns culturals. Tot i els avenços, persisteixen desafiaments significatius en la protecció d'aquests drets, especialment en contextos de desigualtat i globalització. La preservació del patrimoni cultural, la lluita contra la censura, l'accés a les tecnologies digitals o la promoció de la diversitat cultural són elements clau que requereixen atenció contínua.


Potser t'agraden aquestes entrades

Missatges més recents Missatges més antics