Rigoberta Menchú
Rigoberta Menchú va néixer a Guatemala el 9 de gener de 1959 en una família indígena k'iche', en un entorn d'extrema pobresa i marginació. De jove, va ser testimoni de la brutalitat del conflicte armat intern al seu país que afectava greument els pobles indígenes, i va decidir involucrar-se en organitzacions i moviments polítics que advocaven pels drets de les comunitats. El seu activisme es va centrar en la denúncia de l'opressió, explotació i violència, i en la promoció de l'educació, la salut i el benestar. La seva vida ha tingut un impacte significatiu en la lluita per la justícia social i els drets humans en favor de les comunitats indígenes de l'Amèrica Llatina, i ha inspirat milers d'activistes arreu del món. El 1992 va rebre el Premi Nobel de la Pau en reconeixement del seu treball en la defensa dels drets dels pobles. Va ser la primera persona indígena en rebre aquest prestigiós guardó.
“ A l'Amèrica Llatina, la taxa d'analfabetisme entre dones indígenes
és fins a tres vegades més gran que la de les dones no indígenes
— UNICEF
Ciència i caritat (Picasso)
En temps passats, els drets socials sovint estaven vinculats a deures religiosos o responsabilitats comunitàries, sobretot en àrees com l'educació o la salut. Durant la revolució industrial, a partir del segle XVIII, la transformació del mode de vida va impulsar moviments socials i sindicals que reclamaven condicions de treball i de vida justes i dignes. Pensadors com Karl Marx i Friedrich Engels van formular crítiques al capitalisme i propostes per a un sistema polític més equitatiu que inclogués drets socials bàsics com el dret a l'educació o a la salut.
El segle XX va ser testimoni d'avenços significatius en polítiques socials a gairebé tot el món, especialment a partir de l'adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948, que reconeix explícitament aquest tipus de drets. A Europa, molts països van implementar polítiques que incloïen sistemes de salut pública, educació gratuïta i seguretat social per als seus ciutadans, plantant la llavor de l'estat del benestar actual. En altres parts del món, moviments com el Moviment pels Drets Civils als Estats Units o el Moviment pels Drets dels Treballadors a l'Amèrica Llatina van lluitar per la igualtat racial, la justícia laboral i l'eliminació de les discriminacions.
Al segle XXI, els drets socials —l'assistència sanitària, l'educació, les pensions, les ajudes familiars, els subsidis d'habitatge, les prestacions per desocupació...— segueixen sent un tema central en l'agenda global. Cada país, però, ha desenvolupat el seu propi model, amb característiques úniques, sovint influenciades per la pròpia cultura o context polític. L'estat del benestar evoluciona en funció de nous desafiaments com la globalització o la crisi climàtica, però la seva essència roman com un pilar fonamental de les societats modernes a l'hora de proporcionar seguretat i benestar als seus ciutadans. Moviments contemporanis com el moviment per la igualtat de gènere, pel comerç just o per la protecció mediambiental, continuen promovent els drets socials a tot el món.
Sense sostre (Barcelona)
