Protestes pro-drets LGBTQ+ a Nova York (EUA)
La nit del 28 de juny del 1969, a Nova York, la comunitat gai es va rebel·lar per primera vegada contra un sistema que perseguia els homosexuals amb el beneplàcit de les autoritats. Els disturbis es van originar al bar Stonewall Inn i són reconeguts com el catalitzador del moviment modern pro-drets LGBTQ+ als Estats Units i a tot el món. A la plaça Christopher Park, situada a pocs metres del bar, el Gay Liberation Monument, format per quatre figures dividides en dos grups escultòrics —dos homes drets i dues dones assegudes en un banc— rememora els fets que van succeir durant aquells dies de revoltes.
Els drets de les persones LGBTQ+ no estan esmentats explícitament a la Declaració Universal dels Drets Humans. No obstant això, el moviment ha aconseguit victòries importants en la lluita per la igualtat. Una de les més significatives ha estat la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe en molts països. Països Baixos va ser el primer a legalitzar el matrimoni igualitari el 2001. Des d'aleshores, més de 30 països han seguit el seu exemple, incloent-hi Espanya, el 2005. En molts països s'han dictat lleis per protegir el col·lectiu contra la discriminació a la feina, l'habitatge i molts altres àmbits. Tot i els avenços, el col·lectiu encara enfronta desafiaments en molts llocs del món.
“ En 69 països encara es criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe
— Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals
Christopher Park (Nova York, EUA)
Des de la creació de la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948, el món ha experimentat nombroses transformacions. L'escalfament global ha provocat desplaçaments massius de persones, creant la necessitat de nous marcs legals per protegir els refugiats climàtics. La intel·ligència artificial planteja desafiaments ètics en relació la vigilància o la discriminació algorítmica, que poden perpetuar biaixos i discriminacions en àrees com l'ocupació, la justícia penal o l'accés als serveis. La lluita contra el terrorisme ha portat els estats a implementar mesures de seguretat que sovint entren en conflicte amb els drets humans, com la detenció indefinida o la tortura. L'automatització i la robòtica han transformat el món laboral, i l'aparició d'Internet i les xarxes socials posa sobre la taula nous desafiaments relacionats amb la privacitat, la protecció de dades personals, la llibertat d'expressió o la difusió de fake news.
“ El 38% dels usuaris de xarxes socials afirma haver patit
alguna forma d'assetjament o censura en línia
— Pew Research Center (2022)
Alguns d'aquests contextos no estaven reflectits en la Declaració original a causa del seu caràcter desconegut en aquell moment, i plantegen nous desafiaments. La propagació d'informació falsa a través d'Internet i les xarxes socials suposa el repte d'equilibrar la protecció del dret a la llibertat d'expressió amb la necessitat de combatre els discursos d'odi i la incitació a la violència. L'evolució del treball, incloent-hi el treball remot, requereix una actualització dels drets laborals per garantir condicions justes i equitatives. En la lluita contra el terrorisme, cal trobar l'equilibri entre la seguretat i els drets individuals, i el reconeixement dels drets ambientals com a drets humans haurà de guanyar rellevància. En aquest context, la Declaració Universal dels Drets Humans continua sent un document fonamental, però el seu futur està intrínsecament vinculat a la capacitat de les societats i els organismes internacionals per adaptar-se a un món en constant transformació.
Christopher Park (Nova York, EUA)
