.jpg)
Protestes de Tiananmen (Xina)
La primavera del 1989, a la Xina, milers d'estudiants es van reunir pacíficament a la Plaça Tiananmen, a Beijing, per exigir reformes polítiques, llibertats individuals i la fi de la corrupció governamental. Malgrat els intents de negociació, el govern xinès, liderat per el Partit Comunista, va declarar la llei marcial i va respondre amb violència, reprimint brutalment les protestes i utilitzant l'exèrcit per dispersar els manifestants amb tancs i foc real, causant un nombre indeterminat de morts —algunes fonts parlen de milers— i detencions. Aquesta repressió ferotge va visibilitzar a escala internacional les deficiències de la Xina en drets humans com el de la llibertat de reunió.
“ Un dret no és una cosa que algú et dona; és una cosa que ningú no et pot treure
— Ramsey Clark
.jpg)
Protestes de Tiananmen (Xina)
L'evolució dels drets polítics al llarg de la història ha estat marcada per avenços i reculades en diferents èpoques i regions del món. En l'antiguitat, la participació política estava limitada a petits grups d'homes lliures. A Atenes es va instaurar per primera vegada la democràcia directa, on només els ciutadans masculins podien participar en l'Assemblea i votar en decisions importants. En l'Europa medieval, el poder polític estava concentrat en els monarques i la noblesa, i per a la majoria de la població, que no tenia veu ni vot, els drets polítics eren pràcticament inexistents.
Durant els segles XVII i XVIII, la Il·lustració va marcar un punt d'inflexió, promovent idees d'igualtat, llibertat i participació ciutadana. Filòsofs com John Locke i Jean-Jacques Rousseau van argumentar en favor de la sobirania popular, assentant les bases teòriques per a la democràcia moderna. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 1789 en el marc de la Revolució Francesa, va establir drets fonamentals com el dret al vot per als homes que posseïen propietats. A principis del segle XX, els moviments sufragistes van aconseguir el dret al vot també per a les dones en diversos països occidentals, i després de la Segona Guerra Mundial, la descolonització va comportar l'aparició de nous Estats, fet que va permetre a milions de persones obtenir drets polítics i participar en la vida democràtica de les seves nacions per primera vegada.
Avui dia, els drets polítics estan reconeguts àmpliament com a fonamentals en la majoria de les constitucions democràtiques. Tot i això, persisteixen desafiaments en moltes parts del món, incloent-hi l'exclusió de minories, la manipulació electoral, la manca de democràcia o la repressió de l'oposició política en règims autoritaris. Sigui com sigui, des de les primeres democràcies gregues fins als moviments contemporanis, la lluita pels drets polítics continua sent un pilar central en la implementació dels drets humans universals.
