Els drets econòmics

El paper de la dona durant la dictadura franquista

Portada de la coneguda com a Guía de la buena esposa: 11 reglas para mantener a tu marido feliz, il·lustrada amb una mestressa de casa somrient que sosté una paella i un drap de cuina. Aquest decàleg —difós habitualment com un manual de conducta femenina del franquisme de l'any 1953 atribuït a la Sección Femenina de la Falange— sintetitza els valors patriarcals de submissió domèstica, abnegació i obediència al marit que la dictadura nacionalcatòlica va imposar a les dones. Tot i que circula àmpliament com un document original de 1953, alguns estudis de verificació històrica apunten que la imatge és una recreació gràfica basada en un text viral anglosaxó («The Good Wife's Guide» de 1955), encara que reflecteix fidelment la doctrina real de la Sección Femenina.

La figura del "cap de família" i el control econòmic sobre l'esposa eren components essencials del règim autoritari i patriarcal que va patir Espanya durant la dictadura de Franco, entre el 1939 i el 1975. El règim franquista va promoure un model de família tradicional, en què l'home era l'únic proveïdor i la dona s'encarregava de la casa i de la criança dels fills. En virtut de la Llei de Règim Jurídic de l'Estat de 1958, els marits tenien el control total sobre els béns i les finances de la llar, i les esposes necessitaven el seu  consentiment per fer transaccions econòmiques importants, obrir comptes bancaris o treballar en certs sectors. Aquesta normativa reflectia una ideologia que no només subordinava les dones en termes econòmics, sinó que també en limitava l'autonomia personal i professional. Les dones no podien signar contractes, rebre crèdits o fer gestions legals sense autorització, fet que reforçava la dependència de les dones dels seus esposos, i mantenia el seu paper secundari en l'esfera pública.

La dictadura va deixar un llegat de desigualtat econòmica i social que les generacions posteriors de dones van haver de superar. Les reformes durant la transició democràtica van ajudar a millorar la situació, però les seqüeles del control econòmic i les actituds patriarcals avui encara persisteixen en moltes dones que van viure en primera persona aquest episodi de la història recent d'Espanya.

“ A escala mundial, només el 65% de les dones tenen un compte bancari,
en comparació del 72% dels homes
— Banc Mundial

Venedors de fruita | Jerónimo Jacinto de Espinosa

Oli sobre tela titulat Els venedors de fruita, pintat cap al 1650 per Jerónimo Jacinto de Espinosa i conservat al Museo Nacional del Prado de Madrid, que mostra una escena quotidiana de mercat on una venedora, un comprador amb un mocador lligat al coll, un infant i un home menjant un tall de meló negocien sobre una taula plena de melons, raïm i préssecs. (Museo Nacional del Prado - Wikimedia Commons)

L'evolució dels drets econòmics al llarg de la història ha estat un procés complex marcat per revolucions, lluites socials i moviments laborals que han transformat el món. La Revolució Francesa (1789) va establir les bases per als drets civils i polítics, però també va obrir camí a la idea que tots els ciutadans tenen drets econòmics bàsics, com el dret a la propietat. Durant el segle XIX, a Europa i els Estats Units, el desplegament de la Revolució Industrial i les dures condicions de treball en fàbriques i mines van propiciar l'aparició de moviments laborals i sindicals que reivindicaven millores en les condicions de treball i salaris justos per als treballadors.

Al llarg del segle XX se succeïren diversos esdeveniments que van suposar el reconeixement i la consolidació d'alguns d'aquests drets. A Rússia, la Revolució del 1917 i la posterior creació de la Unió Soviètica va transformar radicalment el dret al treball, a un salari just o a la seguretat social, principis que van ser incorporats a la constitució soviètica i d'altres estats socialistes. A Alemanya, la Constitució de Weimar de 1919 també va incorporar alguns drets econòmics, inclosos el dret al treball, a la seguretat social i a unes condicions laborals justes, i el document es va convertir en un model per a moltes constitucions europees posteriors. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 va reconèixer formalment drets econòmics i socials com a part dels drets humans universals. En anys posteriors, els moviments de descolonització a l'Àfrica, l'Àsia i a l'Amèrica Llatina van denenvolupar drets econòmics com l'accés a la terra, als recursos naturals o el dret al desenvolupament sense explotació externa.

Tot i que s'han aconseguit avenços significatius, encara persisteixen grans desigualtats econòmiques globals, amb milions de persones que no tenen accés a condicions de treball dignes, seguretat social o a un nivell de vida adequat. D'altra banda, la globalització i els avenços tecnològics han transformat el panorama econòmic mundial, plantejant nous desafiaments com l'adaptació a l'economia digital i la garantia de condicions laborals justes en un món interconnectat. Tots aquests desafiaments requereixen un compromís continu per garantir condicions de vida dignes i equitatives a tots els ciutadans del món.

Fàbrica | Vicente Cutanda

Oli sobre tela titulat Una vaga d'obrers a Biscaia (Una huelga de obreros en Vizcaya o El accidentado), pintat l'any 1892 pel pintor realista espanyol Vicente Cutanda (1850-1925) (conservat al Museo Nacional del Prado de Madrid), que retrata el moment dramàtic en què diversos treballadors siderúrgics d'Altos Hornos de Bilbao socorren un company ferit o desmaiat al peu dels forns industrials davant l'esguard d'un nen treballador. Aquesta obra emblemàtica del realisme social denuncia la duresa de l'explotació industrial del segle XIX i fonamenta la conquesta dels drets laborals, la seguretat i la higiene en el treball, la prohibició del treball infantil i la seguretat social proclamats als articles 22, 23, 24 i 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. (Vicente Cutanda / Museo Nacional del Prado - Wikimedia Commons)


Pintura mural de la tomba del noble Amenemhet (tomba TT82 a Xeikh Abd el-Qurna, Tebes occidental, Egipte, datada cap al 1450 aC, XVIII Dinastia), que representa una processó d'oferents —un home guiant un vedell clapat i dues dones portant cistells d'aliments, gerres i flors de lotus— per garantir el sosteniment del difunt al més enllà. En la història de la cultura humana, aquesta iconografia testimonia el valor primordial de l'alimentació, l'aigua i els recursos bàsics per a la subsistènciacom a condició indispensable de la vida i la dignitat de tota persona. (Autor desconegut / Tomba d'Amenemhet, Tebes - Wikimedia Commons)


Oli sobre tela titulat Taula de mercader (El mercader i la seva família o Els usurers), pintat cap al segle XVI o XVII per un artista de l'escola flamenca, que mostra un comerciant o prestador comptant monedes i anotant partides en un llibre de comptes davant d'un client humil que treu unes poques monedes d'una bossa, acompanyat de dues dones i un infant. La composició convida a reflexionar sobre la justícia econòmica, l'equitat en els intercanvis i el dret a la propietat (article 17 de la Declaració Universal dels Drets Humans), alertant contra l'usura i les desigualtats estructurals que comprometen la subsistència dels més vulnerables. (Autor desconegut / Col·lecció privada - Wikimedia Commons)

Potser t'agraden aquestes entrades