Declaració Universal dels Drets Humans (ONU)
La fi de la Segona Guerra Mundial va donar lloc a la creació de l'Organització de les Nacions Unides. Amb les ferides de la guerra encara obertes, la nova institució va començar a treballar en la redacció d'un document que intentava, per primer cop en la història, limitar el poder dels estats en favor d'una universalització dels drets humans. La redacció del text va ser fruit d'un esforç col·lectiu de representants de diferents cultures i sistemes jurídics de tot el món. El document final es va convertir en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fou aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, a París. A la votació, dels 58 membres que en aquell moment integraven l'ONU, 48 van votar-hi a favor, 8 es van abstenir —la Unió Soviètica, Ucraïna, Bielorússia, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia, Aràbia Saudita i Sud-àfrica— i cap va votar-hi en contra. A més a més, dos països es van absentar el dia de la votació: Hondures i el Iemen.
Aquest document establia, per primera vegada, els drets humans fonamentals que cal protegir. Tot i que no és un tractat vinculant, ha tingut un profund impacte en el desenvolupament del dret internacional i ha establert principis bàsics que molts països han incorporat en les seves lleis i constitucions. Per tal d'auditar i vetllar pel compliment dels drets i llibertats proclamats en la Declaració, s'han articulat diverses estructures legals, polítiques i socials, com el Tribunal Europeu de Drets Humans el 1998 a Europa —que té el seu organisme equivalent a Amèrica i a l'Àfrica— o el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el 2006, d'acord amb l'article 28 de la Declaració.
ARTICLE 28: Tota persona té dret que s'estableixi un ordre social i internacional en què els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració es facin plenament efectius.
Eleanor Roosvelt amb la Declaració Universal dels Drets Humans
Amb el pas dels anys, la Declaració Universal s'ha anat completant amb una sèrie de convenis, convencions i pactes, aquests sí vinculants, que desenvolupen i amplien els continguts de la Declaració Universal original. L'adopció de tractats com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics o el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, defineixen obligacions legals per als Estats signataris en relació a la protecció i promoció dels drets humans, i estableixen mecanismes per al seu monitoratge i compliment a escala internacional.
“ 173 països han ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics,
que garanteix drets fonamentals com el dret a la vida i la llibertat.
― Nacions Unides
Tot i que s'han aconseguit avenços significatius, encara persisteixen desafiaments importants relacionats amb l'aplicació universal dels drets humans i amb les accions que s'emprenen davant de les violacions massives d'aquests drets. Algunes crisis humanitàries continuen sense una resposta efectiva, fet que soscava la credibilitat de les institucions internacionals a l'hora de garantir la plena efectivitat dels drets humans en determinats contextos globals.
