Els nòmades i altres “sense papers” (Article 6)

Un nòmada Àfar i el seu camell atravessen les salines del Danakil (Etiòpia)

Els Àfar són un grup que habita principalment a la regió de la Banya d'Àfrica, entre Etiòpia, Eritrea i Djibouti. Coneguts per la seva resiliència, tenen una rica cultura profundament arrelada al seu estil de vida nòmada. La seva pàtria és coneguda pel seu terreny desèrtic i les altes temperatures, especialment a la depressió de Danakil, una de les àrees més calentes i seques del planeta. Tot i la construcció de preses i carreteres, la identitat cultural del poble Àfar és forta, i molts d'ells continuen mantenint el seu estil de vida nòmada tradicional, en un territori perdut en els confins del món.

Com els Àfar, el model de vida nòmada ha estat adoptat per diversos pobles al llarg de la història, i tot i que el nombre ha disminuït, encara hi ha al voltant de 40 milions de nòmades a diverses regions de l'Àsia, l'Àfrica i l'Orient Mitjà que mantenen les tradicions i els estils de vida ancestrals. Pobles com els Àfar, els Dassanech, els Beduïns, els Tuaregs o els Sami, entre altres, sovint enfronten dificultats per obtenir documentació oficial a causa del seu estil de vida i la manca de serveis governamentals a les seves regions.
 
ARTICLE 6: Tot ésser humà té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seva personalitat jurídica.


Campament Sami (Lapònia finesa)

Totes les persones han de ser reconegudes com a subjectes de drets i obligacions, independentment de la seva nacionalitat, ètnia, religió o qualsevol altra circumstància. La identitat legal és essencial per assegurar-se una feina, accedir a l'assistència sanitària, participar en les eleccions o rebre beneficis socials. És per això que en molts països s'han implementat programes de registre universal de naixements. 

Si bé hi ha hagut avenços importants en la protecció i la promoció d'aquest dret, en molts indrets encara hi ha vulneracions. És el cas dels apàtrides, com els rohingyes a Myanmar, o el dels gitanos a l'Europa de l'Est, persones que no són reconegudes com a ciutadans per cap estat, i que sovint pateixen dificultats per obtenir documents d'identitat i accedir als serveis públics. Els pobles indígenes, els refugiats, les minoríes ètniques o les persones sense llar a moltes grans ciutats del món també són col·lectius especialment vulnerables: no disposar de documents els impedeix accedir a serveis socials, votar o obtenir una feina, perpetuant així la seva situació de marginació i vulnerabilitat. 

 1.100 milions de persones no tenen cap mena de document d'identificació oficial
Organització Internacional per a les Migracions (OIM)

La manca d'identitat legal afecta principalment als països de l'Àfrica subsahariana i el sud de l'Àsia. A l'Àfrica subsahariana, només el 46% dels nens menors de cinc anys són registrats quan neixen. UNICEF calcula que més de 50 milions de nens al món no estan escolaritzats, i la manca de registre de naixement és una de les causes més importants. Altres grups vulnerables inclouen les poblacions rurals o les dones. En algunes societats, les dones pateixen restriccions legals que els impedeixen obtenir documents d'identitat sense el consentiment d'un home. Per exemple, a l'Aràbia Saudita, fins no fa gaire, les dones necessitaven el permís d'un tutor masculí per obtenir un passaport. En alguns països en desenvolupament, fins al 45% de les dones no tenen cap mena de document d'identificació oficial.

 El 25% dels nens menors de cinc anys a tot el món —uns 166 milions de nens—
no han estat registrats en néixer
UNICEF

Mare i fill en una comunitat himba (Namíbia)

Potser t'agraden aquestes entrades