Codi d'Hamurabi (Museu del Louvre)
Els drets humans no són un invent modern. Moltes civilitzacions antigues van desenvolupar conceptes de justícia, equitat i drets legals que van establir les bases per al desenvolupament posterior en drets humans. La majoria d'aquestes normes i lleis estaven profundament influenciades per les creences religioses i morals de l'època. És el cas del Codi d'Hammurabi, un dels primers conjunts de lleis escrits al segle XVII aC a Mesopotàmia, descobert el 1901. Tot i que no era igualitari —les penes variaven segons la classe social—, establia normes de justícia i castigava el delicte i el crim. És el primer text que regula la coneguda Llei del Talió, establint el principi de proporcionalitat de la venjança, és a dir, la relació entre l'agressió i la resposta. És un principi que avui ens pot semblar bàrbar, però en aquells temps era una forma eficaç de contenció de la venjança sense límit.
El cilindre de Cir (Museu Britanic)
Es considera, però, que no és fins a la Civilització persa, al segle VI aC, que es pot parlar del concepte dels drets humans com un principi general, més enllà de lleis concretes. Fou sota el regnat del rei persa Cir II el Gran que es va redactar el Cilindre de Cir, descobert el 1879, que és reconegut per molts historiadors com el primer document sobre drets humans de la història. El text declarava la llibertat dels esclaus i el dret a la llibertat religiosa i cultural per als pobles conquerits, atorgant a tots els grups ètnics els mateixos drets i donant un tractament igualitari a homes i a dones.
Més tard, al segle V aC, la cultura grega va suposar un avanç substancial, establint el naixement de la democràcia i un nou concepte de la dignitat humana basat en l'home lliure: el ciutadà. Tot i que el sistema excloïa dones, esclaus i forasters, va ser un pas significatiu cap a la participació política i els drets civils. Pensadors com Sòcrates, Plató i Aristòtil van discutir sobre la justícia i la moralitat, assentant algunes bases per a la idea de drets inherents en la humanitat.
Roma és un altre dels grans referents de l'antiguitat. La seva major aportació va consistir en reunir els avanços de les civilitzacions que l'havien precedit, desenvolupant un ampli cos de lleis que s'expandiren per la conca mediterrània i Europa. La Llei de les Dotze Taules (450 aC) va ser el primer intent de crear un codi legal públic. Encara que reflectia les desigualtats del seu temps, establia drets i obligacions per a tots els ciutadans.
Moisès i els deu manaments (Philippe De Champaigne)
Durant els primers anys després de Crist s'inicia una nova etapa en el desenvolupament històric dels drets humans. El text més difós de l'Antic Testament és Els Deu Manaments, considerat pel cristianisme com el germen de les modernes declaracions de drets humans.
Mentre al voltant de la Mediterrània es desenvolupaven les cultures egípcia, grega i romana, també a l'Índia i a la Xina sorgien grans pensadors que van contribuir a la transformació de les seves societats. Els més influents van ser Buda i Confuci. Al segle III aC, l'emperador indi Asoka va adoptar el budisme i va promulgar edictes que promovien la justícia, la no-violència i el benestar dels seus súbdits. D'altra banda, els ensenyaments de Confuci a la Xina, al segle V aC, emfatitzaven la moralitat, l'educació, la justícia i l'ètica en les relacions socials.
“ El que no vulguis que els altres et facin a tu, no ho facis als altres
— Confuci
