El Mur de Berlín
El Mur de Berlín, alçat el 13 d'agost del 1961, va ser una barrera física que va dividir la ciutat en dos: Berlín Oriental, controlada per la República Democràtica Alemanya (RDA) sota influència soviètica, i Berlín Occidental, alineada amb els aliats occidentals. Construït inicialment amb filferro de pues, i més tard reemplaçat per una estructura de formigó fortificada, el mur s'estenia al llarg de 155 quilòmetres amb l'objectiu d'aturar la fugida massiva d'alemanys orientals cap a l'oest. Més de 100 persones van morir tractant de creuar-lo, i milers de famílies van quedar separades d'un dia per l'altre durant gairebé tres dècades.
El Mur de Berlín esdevingué el símbol més visible de la Guerra Freda, representant la divisió ideològica entre l'Est comunista i l'Oest capitalista. El 9 de novembre del 1989, després d'una sèrie de protestes massives i la pressió internacional, les autoritats de la RDA van anunciar l'obertura dels punts de control. A l'instant, multituds de ciutadans dels dos costats es van reunir per enderrocar-lo, iniciant el camí per a la reunificació d'Alemanya, que va culminar el 3 d'octubre de 1990.
ARTICLE 13: Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
El Mur de Berlín
La lliure circulació i elecció del lloc de residència dins el país és un dret essencial per a l'autonomia individual. En les darreres dècades, aquest dret ha estat enfortit en moltes parts del món a través de la integració regional i de l'eliminació de barreres legals, promovent la cooperació i l'intercanvi cultural entre països, i permetent a les persones cercar millors oportunitats de vida, treball, educació i benestar més enllà de les fronteres. La Unió Europea n'és un exemple.
Des de la creació de la Comunitat Econòmica Europea la dècada de 1950, la Unió Europea ha treballat per garantir la lliure circulació de persones dins del seu territori. L'establiment de l'espai Schengen el 1995, que actualment inclou 26 països, permet a 400 milions de ciutadans i residents europeus moure's lliurement sense controls fronterers interns. Aquest acord ha facilitat la mobilitat i ha enfortit la cooperació entre els estats membres. En altres llocs del món s'han implementat models similars. El Mercat Comú del Sud (Mercosur), establert el 1991, ha promogut la integració econòmica i la lliure circulació de persones entre Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Veneçuela (actualment suspesa), facilitant el moviment de ciutadans dins de la regió.
“ El 2000, els migrants internacionals representaven el 2,8% de la població mundial;
el 2020, el 3,6% —281 milions de persones—
— Nacions Unides
Tot i els avenços, hi ha exemples que il·lustren les greus conseqüències de les polítiques discriminatòries i restrictives que limiten la llibertat de moviment de les persones a diferents parts del món. En alguns casos, aquests desplaçaments estan restringits per les pròpies autoritats d'origen, com en el cas de Corea del Nord, on els nord-coreans necessiten permisos oficials per viatjar fins i tot entre diferents regions del país. En altres, són restringits pels països de destí, que dificulten o impedeixen l'accés dels nouvinguts.
“ El 2020, hi havia més de 70 murs i barreres frontereres a tot el món,
com el mur entre els Estats Units i Mèxic o les tanques a les fronteres d'Espanya
— Nacions Unides
Immigrants dalt de la tanca entre Melilla i el Marroc, (Fotografia de Francisco G. Efe)
