Reforma agrària de Mèxic
Les reformes agràries han estat fonamentals en diversos moments històrics per redistribuir la terra i reduir les desigualtats. A l'Amèrica Llatina, la Revolució Mexicana, entre el 1910 i el 1920, va redistribuir les terres entre camperols. Posteriorment, entre el 1934 i el 1940, el govern de Lázaro Cárdenas va impulsar una reforma agrària que va assignar grans extensions de terra propietat de terratinents a les comunitats indígenes, millorant la seva seguretat econòmica i promovent la igualtat d'accés als recursos productius.
Aquests processos es van repetir en molts llocs del món. A Bolívia, durant la Revolució de 1952. A la Xina, amb la Reforma Agrària de Mao Zedong el 1950. A l'Àfrica, amb les reformes agràries posteriors a la descolonització. Al Brasil, amb les reformes agràries durant les dècades de 1960 i 1970... Esdeveniments com aquests il·lustren com les polítiques de redistribució de terres poden reduir la desigualtat i la pobresa, ajudant milions de camperols a obtenir títols de propietat sobre la terra que treballen, proporcionant-los seguretat econòmica i promovent un desenvolupament més equitatiu en les àrees rurals.
ARTICLE 17/1: Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.
Reformes agràries a l'Amèrica Llatina
El dret a la propietat permet a les persones satisfer les seves necessitats bàsiques. Alhora, planteja un debat sobre la distribució equitativa de la riquesa i dels recursos, i l'equilibri entre els drets individuals i el benestar col·lectiu. La propietat col·lectiva pot ser una eina poderosa per al desenvolupament sostenible en llocs on la terra és vital per a la subsistència, especialment per a moltes comunitats rurals indígenes i altres poblacions vulnerables. Malauradament, la concentració de la propietat en mans d'una minoria limita les oportunitats de la resta. A Amèrica Llatina, els grans terratinents acaparen el 80% de la terra, mentre que els petits agricultors posseeixen el 20% restant. A l'Àfrica subsahariana, només el 10% de les terres estan registrades formalment, cosa que afecta la seguretat de la tinença i la capacitat dels petits agricultors per invertir-hi.
“ L'1% dels propietaris posseeix més del 70% de la terra agrícola del món
— Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura
La raça o el gènere són factors de desigualtat en relació amb la propietat de terres, habitatges o altres béns necessaris per al benestar. A Sud-àfrica, encara que l'apartheid va acabar el 1994, la terra continua estant en mans de la població blanca que, tot i representar menys del 9% de la població, en posseeix el 72%. A l'Àfrica subsahariana, les dones representen el 60% de la força laboral agrícola, però només disposen del 20% de la terra. A l'Índia, tot i que la llei permet l'herència i la propietat conjunta, només el 13% de les dones són propietàries.
“ Les dones posseeixen només el 13% de les terres agrícoles a l'Àsia, i el 20% a l'Àfrica
— ONU Dones
La reforma agrària sandinista
Dones agrícoles (Botswana)
