Protestes contra Salman Rushdie i la publicació de Els versos satànics
El 1988 Salman Rushdie publicava la seva novel·la "Els versos satànics". L'obra, inspirada en la vida del profeta Mahoma, va ser considerada per molts musulmans com a blasfema i va ser prohibida a diversos països. El 14 de febrer de 1989, l'aiatol·là Khomeini, líder suprem de l'Iran, va emetre una fatwa —un decret religiós— que decretava l'execució de Rushdie i de qualsevol involucrat en la publicació del llibre. Aquest fet va obligar Rushdie a viure ocult sota protecció policial durant molts anys. La fatwa també va comportar violència i protestes a tot el món. Es van oferir recompenses per la mort de Rushdie i diverses persones associades amb la publicació del llibre van ser atacades i, fins i tot, assassinades, com el traductor japonès Hitoshi Igarashi.
El 1998, el govern iranià es va distanciar de la fatwa, però molts fonamentalistes van continuar recolzant-la, i l'agost de 2022, Rushdie va ser apunyalat en un esdeveniment públic a Nova York, resultant greument ferit. El cas de Salman Rushdie és un dels molts episodis que posen de manifest la fina línia que separa la llibertat d'expressió i el respecte per les creences religioses, i continua sent un símbol de la lluita pels drets fonamentals.
ARTICLE 19: Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Quiosc d'Arequipa (Perú)
La llibertat d'opinió i d'expressió és un pilar fonamental d'una societat lliure i democràtica. Permet als individus i als grups informar-se, organitzar-se, mobilitzar-se i denunciar les injustícies sense por a les represàlies, promovent la idea d'una comunitat global on la informació i les idees poden circular lliurement, no només a través dels mitjans tradicionals com la premsa escrita i la ràdio, sinó també de les plataformes digitals i de qualsevol altre mitjà de comunicació. El 2023, només 35 països tenen lleis nacionals que protegeixen explícitament la llibertat d'expressió o han ratificat tractats internacionals que hi donen suport.
“ El 73% dels països han experimentat una disminució
en la llibertat de premsa els darrers anys
— Reporters Sense Fronteres (2023)
Tot i que s'han aconseguit avenços significatius, en molts països es practica censura, repressió i manca d'accés lliure a la informació. A països amb règims autoritaris, la llibertat d'expressió ha estat severament restringida o completament suprimida, i els periodistes, activistes i defensors de drets humans pateixen amenaces, agressions físiques i fins i tot són assassinats per exercir-la. Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, el 2023 hi havia almenys 360 periodistes detinguts a tot el món a causa de la seva feina.
“ Més de 1.300 periodistes han estat assassinats en els últims 20 anys
— Reporters Sense Fronteres
El 2023, el 35% de les protestes i moviments socials es van organitzar en plataformes digitals. En un món tecnològic en constant transformació, les xarxes s'han convertit en eines clau per a l'organització i l'associació. En aquest context, la prohibició de plataformes com Facebook, Twitter i WhatsApp ha estat reportada a països com Iran i Myanmar. A Rússia, la Xina i altres estats autocràtics, el govern controla estrictament les plataformes en línia, limitant la llibertat d'expressió i la dissidència política. La Gran Muralla Tallafocs de la Xina bloqueja l'accés a informació crítica i censura les xarxes socials per evitar crítiques al govern i el debat públic obert sobre temes sensibles com els drets humans o la democràcia.
“ El 55% dels països implementen alguna forma de censura a Internet
— Freedom House
