Salman Rushdie i Els versos satànics
El 1988 Salman Rushdie publicava la seva novel·la "Els versos satànics". L'obra, inspirada en la vida del profeta Mahoma, va ser considerada per molts musulmans com a blasfema i va ser prohibida a diversos països. El 14 de febrer de 1989, l'aiatol·là Khomeini, líder suprem de l'Iran, va emetre una fatwa —un decret religiós— que decretava l'execució de Rushdie i de qualsevol involucrat en la publicació del llibre. Aquest fet va obligar Rushdie a viure ocult sota protecció policial durant molts anys. La fatwa també va comportar violència i protestes a tot el món. Es van oferir recompenses per la mort de Rushdie i diverses persones associades amb la publicació del llibre van ser atacades i, fins i tot, assassinades, com el traductor japonès Hitoshi Igarashi.
El 1998, el govern iranià es va distanciar de la fatwa, però molts fonamentalistes van continuar recolzant-la, i l'agost de 2022, Rushdie va ser apunyalat en un esdeveniment públic a Nova York, resultant greument ferit. El cas de Salman Rushdie és un dels molts episodis que posen de manifest la fina línia que separa la llibertat d'expressió i el respecte per les creences religioses, i continua sent un símbol de la lluita pels drets fonamentals.
ARTICLE 19: Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Quiosc d'Arequipa (Perú) | Oriol Albaigés
La llibertat d'opinió i d'expressió és un pilar fonamental d'una societat lliure i democràtica. Permet als individus i als grups informar-se, organitzar-se, mobilitzar-se i denunciar les injustícies sense por a les represàlies, promovent la idea d'una comunitat global on la informació i les idees poden circular lliurement, no només a través dels mitjans tradicionals com la premsa escrita i la ràdio, sinó també de les plataformes digitals i de qualsevol altre mitjà de comunicació. El 2023, només 35 països tenen lleis nacionals que protegeixen explícitament la llibertat d'expressió o han ratificat tractats internacionals que hi donen suport.
“ El 73% dels països han experimentat una disminució
en la llibertat de premsa els darrers anys
— Reporters Sense Fronteres (2023)
Tot i que s'han aconseguit avenços significatius, en molts països es practica censura, repressió i manca d'accés lliure a la informació. A països amb règims autoritaris, la llibertat d'expressió ha estat severament restringida o completament suprimida, i els periodistes, activistes i defensors de drets humans pateixen amenaces, agressions físiques i fins i tot són assassinats per exercir-la. Segons el Comitè per a la Protecció dels Periodistes, el 2023 hi havia almenys 360 periodistes detinguts a tot el món a causa de la seva feina.
“ Més de 1.300 periodistes han estat assassinats en els últims 20 anys
— Reporters Sense Fronteres
El 2023, el 35% de les protestes i moviments socials es van organitzar en plataformes digitals. En un món tecnològic en constant transformació, les xarxes s'han convertit en eines clau per a l'organització i l'associació. En aquest context, la prohibició de plataformes com Facebook, Twitter i WhatsApp ha estat reportada a països com Iran i Myanmar. A Rússia, la Xina i altres estats autocràtics, el govern controla estrictament les plataformes en línia, limitant la llibertat d'expressió i la dissidència política. La Gran Muralla Tallafocs de la Xina bloqueja l'accés a informació crítica i censura les xarxes socials per evitar crítiques al govern i el debat públic obert sobre temes sensibles com els drets humans o la democràcia.
“ El 55% dels països implementen alguna forma de censura a Internet
— Freedom House
