La marxa de Selma a Montgomery
Durant els anys 1950 i 1960, els afroamericans al sud dels Estats Units enfrontaven una discriminació sistèmica severa, incloent-hi la supressió del dret de vot i la impossibilitat de participar en els processos polítics. El 7 de març de 1965, uns 600 manifestants pacífics van iniciar una marxa des de Selma fins a Montgomery, a Alabama, per protestar contra la supressió del vot i per reclamar el dret a la inscripció electoral. Quan els manifestants van arribar al pont Edmund Pettus, la policia estatal i altres forces de l'ordre els van atacar amb porres, gasos lacrimògens i cavalls. Aquest dia es coneix com a "Bloody Sunday". Les imatges de la violència contra els manifestants pacífics van causar indignació nacional i van donar lloc a una mobilització massiva i noves marxes en favor dels drets civils liderades per Martin Luther King Jr. i altres activistes. La pressió pública va portar el president Lyndon B. Johnson i el Congrés a aprovar, el 6 d'agost de 1965, la Llei del Dret de Vot, que prohibia les pràctiques discriminatòries en la inscripció electoral i assegurava que tots els ciutadans tinguessin el dret a votar.
La marxa de Selma a Montgomery és un exemple poderós de com la resistència pacífica i la determinació poden conduir a canvis significatius en la lluita pels drets humans. Aquest esdeveniment no només va comportar el dret de vot per als afroamericans als Estats Units, sinó que també va inspirar moviments de drets humans a tot el món, demostrant que la mobilització social és una eina eficaç per la defensa dels drets col·lectius.
ARTICLE 20/1: Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
Martin Luter King i altres activistes en una marxa pels Drets Civils
L'article 20 de la Declaració de Drets Humans subratlla la importància de la llibertat de reunió i associació pacífiques com a drets fonamentals per a la democràcia i l'exercici d'altres drets humans. Des dels Moviments drets civils als Estats Units fins als moviments d'independència i drets humans a tot el món, aquest dret ha estat fonamental per a l'organització i la mobilització social, permetent a les persones formar i unir-se a organitzacions, sindicats o partits polítics. A escala global, el 75% dels països han incorporat en les seves legislacions el dret a la llibertat de reunió i associació. No obstant això, la seva implementació efectiva no és complerta.
“ El 60% dels països imposen restriccions a la llibertat de reunió i associació
— Freedom House
Per raons de seguretat o manteniment de l'ordre públic, molts governs imposen restriccions severes a les reunions i manifestacions, incloent-hi la negació de permisos per protestar o l'ús de la força per dissoldre reunions pacífiques. Un informe de Human Rights Watch del 2023 va revelar que, en el darrer any, les autoritats havien reprimit manifestacions amb violència en 25 països com a mínim. D'altra banda, segons l'informe de CIVICUS el 2022, al voltant del 25% dels països han implementat lleis que penalitzen les persones per formar o unir-se a grups o associacions independents, limitant la capacitat de mobilització i protesta de les organitzacions de la societat civil. En règims autoritaris, les organitzacions polítiques i socials han estat prohibides o severament restringides per evitar la dissidència i l'activisme. El 2022, el 65% dels països amb règims autoritaris tenien lleis que prohibien o restringien de manera significativa les reunions públiques i les associacions independents.
