Cartell del Partit Comunista de la Unió Soviètica
A la Unió Soviètica, especialment durant l'era de Stalin (1930-1950), la pertinença al Partit Comunista era pràcticament obligatòria per a qualsevol persona si volia tenir èxit en la vida professional i personal. Moltes persones es van unir al partit no per convicció, sinó per necessitat, cosa que va soscavar l'autenticitat de l'associació. Els que no s'hi unien, en canvi, patien marginació social, atur i, en molts casos, represàlies, discriminacions i persecucions. Alguns escriptors, intel·lectuals i periodistes que van desafiar el partit van ser empresonats o fins i tot executats sense judicis justos. Com ells, milions de persones van ser empresonades, deportades i recloses en gulags, els temuts camps de treball. La política d'arrestos arbitraris, condemnes, deportacions i treballs forçats va restringir severament la llibertat dels ciutadans soviètics que no formaven part del partit.
ARTICLE 20/2: Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
L'article 20.2 de la Declaració Universal dels Drets Humans protegeix un aspecte fonamental de la llibertat individual: la llibertat d'associació sense coacció, garantint que les persones no siguin forçades a participar en sindicats, partits polítics, organitzacions religioses o qualsevol altre tipus d'associació. La Unió Europea ha implementat nombroses directives i reglaments per protegir la llibertat d'associació. En l'àmbit laboral, per exemple, els treballadors no poden ser obligats a unir-se a sindicats com a condició per a l'ocupació. Això assegura que l'afiliació a qualsevol sindicat és completament voluntària, respectant la llibertat individual del treballador.
“ A la Unió Europea, la llibertat per unir-se o no a una associació
és respectada en el 95% dels casos
— Eurobaròmetre
Encara que en molts països aquest dret està ben protegit, en molts altres les persones enfronten pressions significatives. Segons un informe de Freedom House, el 2023, en el 45% dels règims autoritaris, les persones estan obligades a unir-se a organitzacions estatals o polítiques com a condició per accedir a certs drets i beneficis. Un informe del 2021 de la UNESCO conclou que aproximadament el 20% de les universitats en països amb règims autoritaris imposen la pertinença obligatòria en associacions estudiantils estatals com a part de la seva política educativa. En alguns països en desenvolupament, la pressió social pot ser alta, com en el cas de les comunitats rurals, on el 35% de les persones experimenten pressions per unir-se a associacions comunitàries.
“ Als països en desenvolupament, el 30% dels treballadors pateixen pressions
per unir-se a sindicats específics o associacions laborals
relacionades amb el govern
— Organització Internacional del Treball (2022)
Cartell del Partit Comunista de la Unió Soviètica
