.jpg)
Lech Wałęsa s'adreça als treballadors
Solidarność és un sindicat polonès que va jugar un paper decisiu en la caiguda del comunisme a Europa de l'Est. Fundat el setembre de 1980 a les drassanes de Gdańsk sota el lideratge de Lech Wałęsa, va sorgir com a resposta a la crisi econòmica i a les dures condicions laborals al país. En un context en què el Partit Comunista mantenia el control absolut, ràpidament va guanyar força, i el 1980 va aconseguir un acord històric amb el govern que autoritzava l'existència de sindicats independents i el dret a la vaga. No obstant això, el desembre de 1981, el govern va declarar la llei marcial i va arrestar molts dels seus líders, inclòs Wałęsa. Tot i la repressió, el sindicat va continuar operant en la clandestinitat i va mantenir la seva influència.
El 1989, després d'anys de resistència i creixent pressió internacional, el govern polonès es va veure obligat a negociar amb Solidarność, cosa que va desembocar en les primeres eleccions parcialment lliures, on el sindicat va obtenir una victòria aclaparadora. Aquest esdeveniment va marcar el començament de la fi del comunisme a Polònia, i va ser un catalitzador per a les revolucions democràtiques a l'Europa de l'Est.
ARTICLE 23/4: Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.
Concentració de Solidarność
El dret a formar i unir-se a sindicats és essencial per a l'equilibri de poder entre ocupadors i empleats, assegurant que els treballadors es puguin organitzar i tenir veu col·lectiva en la presa de decisions que afecten la seva vida. L'acció col·lectiva és molt més poderosa que no pas la individual a l'hora de negociar les condicions de treball, de protegir els interessos laborals o de promoure increments salarials per als treballadors. També juguen un paper important en la promoció de la igualtat d'oportunitats i en la lluita contra la discriminació laboral.
L'afiliació sindical varia àmpliament a tot el món. Als països nòrdics com Suècia i Finlàndia, més del 65% dels treballadors estan afiliats a sindicats. Per contra, als Estats Units, només el 10,8% dels treballadors eren membres d'un sindicat el 2020. A Amèrica Llatina, la taxa de sindicalització és del 15%, mentre que a Àsia és del 20%, segons les dades de l'Organització Internacional del Treball.
“ La taxa de sindicalització a Espanya és del 14,5%
— Economic Policy Institute
Per norma general, els règims autoritaris imposen restriccions severes a la formació i activitat dels sindicats, i els treballadors que intenten organitzar-se pateixen represàlies, incloent-hi acomiadaments, intimidació i violència. A la Xina, la formació de sindicats independents està severament restringida pel govern. Les autoritats promouen sindicats controlats per l'Estat que, a l'hora de la veritat, no representen els interessos dels treballadors. A Aràbia Saudita tampoc hi ha sindicats independents legalment reconeguts, i a Corea del Sud, els sindicats pateixen restriccions legals i la persecució dels seus líders. A Turquia, la formació de sindicats independents i l'organització de vagues estan subjectes a regulacions estrictes i en diverses ocasions els líders sindicals han estat empresonats sota acusacions de terrorisme o altres lleis restrictives. Aquestes pràctiques no només violen els drets fonamentals dels treballadors, sinó que també perpetuen condicions laborals injustes, impedint negociacions col·lectives i millores en les condicions de treball.
“ Més de 100 països van violar el dret a formar sindicats i a la negociació col·lectiva
— Confederació Sindical Internacional (2021)
Teballador metal·lúrgic (Khàrkiv,Ucraïna)
