Víctor Jara
El règim de Pinochet a Xile (1973-1990) és recordat per l'ús sistemàtic de la tortura contra milers d'opositors polítics. La Comissió Nacional sobre Presó Política i Tortura va documentar prop de 28.000 casos, revelant la magnitud d'aquests abusos. Un d'ells fou Víctor Jara, una figura clau a la Nova Cançó Xilena. Jara era un fervent defensor de la democràcia i la justícia social, i la seva música estava profundament influenciada per les seves conviccions polítiques.
Després del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 contra el govern legítim de Salvador Allende, Jara va ser arrestat i portat a l'Estadi Chile, convertit en un centre de detenció, on va ser sotmès a un tractament extremadament brutal com la mutilació de les mans Aquest acte de crueltat tenia un profund simbolisme: no només va ser un acte de violència física extrema, sinó també un atac directe a la seva identitat i capacitat d'expressió, atès que Jara era conegut per la seva habilitat com a guitarrista i cantautor. Finalment, fou executat el 16 de setembre de 1973.
L'assassinat i la tortura de Víctor Jara són recordats com un dels crims més simbòlics de la repressió brutal que va tenir lloc durant la dictadura xilena, i continuen sent un poderós símbol de resistència i de lluita pels drets humans a tota l'Amèrica Llatina. El seu llegat perdura a través de les cançons, que encara avui inspiren generacions de músics i d'activistes.
ARTICLE 5: Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Tomba de Víctor Jara
A escala global, el dret a no ser sotmès a tortura ni a tractes cruels ha estat objecte d'avenços significatius gràcies a iniciatives com la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. Adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1984, el document ha estat ratificat per 171 països i obliga els estats signataris a prendre mesures efectives per prevenir i erradicar aquestes formes d'abusos en qualsevol territori sota la seva jurisdicció.
Tot i això, organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional continuen documentant i denunciant casos de tortura en molts llocs del món. Després dels atacs de l'11 de setembre de 2001, la presó de Guantánamo Bay ha estat un focus de controvèrsia per l'ús de tractes inhumans que han estat àmpliament condemnats per organismes internacionals. A països com Veneçuela i Mèxic hi ha informes continus de tortura i tractes cruels per part de les forces de seguretat, especialment en el context de la lluita contra el crim organitzat. El 2020, durant les protestes a Hong Kong, més del 30% dels manifestants detinguts van denunciar haver patit maltractaments o tortures per part de la policia. A la Xina, la tortura i els tractes inhumans són utilitzats sistemàticament contra dissidents polítics, activistes de drets humans i minories ètniques com els uigurs. A diversos països africans, com el Sudan i Zimbàbue, la tortura s'ha convertit en una eina de repressió política, i durant la guerra civil siriana, tant el govern com grups rebels han estat acusats de tortures mitjançant electroxocs, violacions i pallisses severes.
“ En 144 països —el 74% dels països del món— s'han documentat
casos de tortura o maltractaments en els darrers cinc anys
— Amnistia Internacional
D'altra banda, les condicions a les presons i centres de detenció en molts llocs del món sovint són inhumanes, amb amuntegament, manca d'atenció mèdica i violència entre i contra els reclusos. La superpoblació carcerària és un problema en almenys 115 països. El 2020, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura va informar que en diverses presons europees es continuen registrant casos de maltractaments. Un estudi de l'Organització Mundial Contra la Tortura va concloure que només el 5% de les denúncies contra els torturadors acaben en condemnes.
