.jpg)
L'exili durant la Guerra Civil Espanyola
L'exili durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser una de les conseqüències més tràgiques del conflicte. A mesura que les forces franquistes avançaven i prenien control del territori, centenars de milers de republicans —incloent-hi soldats, intel·lectuals, artistes i famílies senceres— es van veure obligats a abandonar Espanya per escapar de la repressió. Durant els darrers dies de la guerra i la caiguda de Catalunya, el gener de 1939, prop de 500.000 refugiats van travessar la frontera francesa en condicions desesperades, patint el fred de l'hivern i la manca de recursos. Molts van ser internats en camps de concentració improvisats, com els d'Argelers-sur-Mer i Saint-Cyprien, on les condicions eren extremadament precàries.
Després de la fi de la guerra, l'abril del 1939, amb la instauració del règim franquista, molts van continuar marxant. Els exiliats es van dispersar per tot el món, trobant refugi a països com Mèxic, la Unió Soviètica, França o Argentina. Molts es van integrar en les comunitats locals, contribuint culturalment i políticament als països d'acollida, però sempre amb l'esperança de tornar a una Espanya lliure. L'exili no només va significar una pèrdua personal per als afectats, sinó també una fuita de talent i coneixement que va empobrir Espanya culturalment durant dècades. Aquest fenomen va marcar profundament la història i la memòria col·lectiva del país, i va deixar una empremta inesborrable en les generacions posteriors.
ARTICLE 14: En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
.jpg)
.jpg)
L'exili durant la Guerra Civil Espanyola
El dret d'asil és un principi fonamental que protegeix milions de persones perseguides a tot el món per motius ètnics, religiosos o per les seves opinions polítiques, entre altres. L'asil els proporciona un refugi segur i la possibilitat de reconstruir la seva vida en seguretat. En molts episodis històrics, la comunitat internacional ha respost proporcionant protecció, facilitant la integració dels refugiats en noves societats. Actualment, hi ha aproximadament 82,4 milions de persones desplaçades per la força a tot el món. D'aquests, 26,4 milions són refugiats, 48 milions són desplaçats interns i 4,1 milions són sol·licitants d'asil.
El 2020 es van presentar aproximadament 1,1 milions de noves sol·licituds d'asil a escala mundial. Els Estats Units va ser el país que va rebre el nombre més gran de sol·licituds, seguit d'Alemanya, Espanya, França i Grècia. En temps recents, la crisi dels refugiats ha generat respostes mixtes per part de molts països, alguns dels quals han implementat polítiques restrictives per limitar l'entrada de sol·licitants d'asil. Alguns països europeus han aixecat barreres físiques i legals, com ara tanques frontereres i polítiques de detenció perllongada, dificultant l'accés dels migrants i refugiats. En alguns països de la Unió Europea s'han reportat rebutjos automàtics i deportacions sumàries de sol·licitants d'asil a les mateixes fronteres, negant-los la protecció que tenen dret a rebre d'acord amb la llei internacional.
“ El 2020, la taxa d'acceptació d'asil fou del 33% a la Unió Europea i del 29% als EUA
— Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats
